Skip navigation

DICTAT 07

El pitjor de compartir l’habitació amb algú és la impossibilitat d’amagar res. No em refereixo als mitjons bruts, desaparionats, ni als catorze fulls rebregats en els quals s’endevina un desafortunat assaig de poema, tot i que és precisament això el que molesta a Molly. Em refereixo a les coses íntimes, les llàgrimes que vesses sense raó, els pensaments que vols rumiar en un lloc solitari, les paraules que vols dir en veu alta per saber com sones, Perú per a tu sola. És impossible tenir un lloc on poder recloure aquestes coses, com jo tenia a la ciutat.

LOIS LOWRY, Un estiu per morir

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: