Skip navigation

Dictat 02

Cap al final de la primavera la meva col·lecció zoològica s’engrossia de tal manera que fins i tot la mare s’alarmava. També era l’època en què les aus tot just arribades sofrien la devastació de les escopetes de les persones acabalades de la localitat. Feia temps que jo desitjava tenir un d’aquells esplèndids ocells d’aspecte heràldic, de magnífica cresta i el cos de color rosat salmó i negre. Heus aquí que ara tenia a les mans una puput viva o, per ser més precís, una puput mig morta.

GERALD DURRELL, El jardí dels Déus (text adaptat)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: