Skip navigation

DICTAT 05

Quan em vaig adonar que s’acostava algú, ja no era a temps de fugir. El tenia a deu o dotze passes i semblava un pòtol o un captaire, la qual cosa em tranquil·litzà, de manera que ni em vaig moure. Havia sortit del bosc i venia cap al pedregam on jo estava assegut. Caminava lentament, amb el cap alt, i somreia. Era un home d’uns trenta o quaranta anys, d’aspecte jove i fort. S’aturà un parell de passes davant meu i digué:

—Has perdut la colla, Ocellet?

EMILI TEIXIDOR, L’ocell de foc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: