Skip navigation

Dictat 03

Feia uns quants dies que la Lluïsa tenia una qüestió pendent que no la deixava viure tranquil·la. La qüestió era la següent:

Mentre en Raül, el seu marit, treballava al torn diürn d’una fàbrica de xocolata suïssa i ella s’estava a casa i feia les feines de la llar, sola o bé amb la seva veïna, que venia sovint a fer petar la xerrada perquè gairebé mai no tenia res a fer, va rebre una trucada misteriosa. La trucada es va repetir uns quants dies i sempre era la mateixa, començava amb un brogit immens que li eixordava l’oïda i després se sentia una veu que deia el següent: “Senyora, no s’amoïni, no s’espanti, si fa allò que nosaltres li diem no li passarà absolutament res.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: